Aquest es l’Hotel on cada diumenge a la nit, des de les deu i fins a la mitjanit, s’hi reuniexen tota una sort de personatges amb problemes i amb una mateixa passió: el Blues.El Director: un home sense escrúpols, salut, ni capacitats de direcció, que porta el negoci sense preocupar-se que aquest sigui productiu ni beneficiós. Només vol escoltar blues i renegar de tot alló que li passa pel cap, si és que li pasa quelcom més que les seves fantasies eròtiques amb les locutores de ràdio i televisió d’arreu.Emili Dragone: Un hoste històric de l’Hotel. Mai no ha pagat ni una sola de les copes de Magno que saboreja mentre participa en un programa, que segons ell, els oients no es mereixen. Home entregat a les arts amatòries contorsionistes i als guitarristes més salvatges que aquest génere musical ha donat.El Chino: Bluesman professional. Això ho diu tot. Viu de nit i dorm de dia. Si no té cap bolo amb alguna de les seves bandes, practica el seu esport predilecte: provocar a Dragone i tocar en directe blues que posen la pell de gallina al mateix dimoni.El Tio de América: L’oncle del director. Viu de gorra (com tots) a la millor suite de l’Hotel. El director no el coneixia fins el dia que es va inaugurar l’hotel. A casa sempre l’havia sentit anomenar com el cràpula que va marxar amb els estalvis de la família a fer les amèriques. Problemes amb la justícia, dubtós gust musical que es va quedar clavat en el heavy dels 80, males companyies i poc respecte per horaris i compromisos, són les seves senyes d’identitat.

Si hi afegim la resta de l’staff de l’hotel, format per Igor, el grum amb importants llacunes intel·lectuals i físiques, Hans, el cap de seguretat amb una sexualitat per definir, Helga, la cuinera, Abdulah, el massatgista mal carat, Onèssim, l’espia i Juan María Cajal de la Serna, l’agregat cultural, obtindrem dues hores d'irreverència a ritme del millor blues que s’ha programat mai els diumenges a la nit a Ràdio Ciutat de Badalona.